Què pensaran de mi?

em preocupa que pensen de miClar, és que si dic això… Clar, és que si opino diferent… Clar, és que si no ho faig bé… Clar és que si expresso el que sento…

Què pensaran de mi? Segur que pensen que sóc burro/a, que no sóc eficient, que hauria de fer millor les coses, que no sóc prou intel·ligent, que no sóc la millor companyia, la millor amiga, el millor pare o la millor parella…, possiblement ni tan sols els hi caic bé. Segurament ja em jutgen i em critiquen, segurament ja parlen de mi a l’esquena, segurament ja tenen una mala idea de mi…

Si és el teu cas, si sents por al rebuig, por de no ser acceptat/da, és molt probable que en molts moments estiguis actuant de forma diferent a com ets, opinant diferent de com realment penses per entrar en el pensament majoritari, o en molts casos: no actuant, no dient, no fent…, així segur t’evitaràs un possible rebuig.

La falsa acceptació

Si estàs modificant la teva conducta, la teva opinió, la teva forma de fer les coses o fins i tot deixant de fer i de dir per aconseguir acceptació i evitar la critica i el judici… Explica’m; si no estàs sent tu, està clar que no poden rebutjar-te. Però si no estàs sent tu, a qui estan acceptant? A qui estan valorant? Amb qui estan parlant, a qui estan mirant amb bons ulls?

La cosa és que sí, potser estàs esquivant el rebuig, darrera d’una mascarà i reprimint-te, però l’acceptació que desitges tampoc l’estàs rebent, perquè no és a tu a qui estan validant, sinó al personatge que has construït. És per això que si aquesta és la teva estratègia davant de la por al rebuig, és quasi segur que l’acceptació que et sembla que estàs aconseguint no t’ompli. És quasi segur que arribes a casa, que surts d’aquell moment social, que tornes a estar a soles amb tu mateix/a i no et sents estimat/a.

I és que si estàs fent això, mai li estàs donant a ningú l’oportunitat de què et vegi, l’oportunitat de què li agradis, l’oportunitat de què t’admirin, t’acceptin i t’estimin. Així que per molts «no» que t’estiguis estalviant, no compensen el no permetre’t viure cap «si».

Posa’t davant del mirall.

T’has plantejat mai que tot això que creus els altres pensen de tu.. és probablement el que tu penses? T’has plantejat que són les teves pròpies crítiques i els teus propis judicis els que col·loques en la ment dels altres? T’has plantejat que si creus que els altres pensen «x» és perquè aquest pensament és el teu pensament sobre tu?

Fes-te el plantejament a la inversa. Creus que una persona que se sent digne, vàlida, forta, que se sap i se sent amb tot el permís del món de rebre aprovació, companyia, amor i valoració dels altres, podrà pensar mai que el demès pensen just el contrari del que ell o ella és?

Deixa estar que pensa o no pensa un o l’altre (en el fons no sabràs mai el que els altres pensen de tu) i planteja’t, quin és el motiu que fa que tu pensis així de tu mateix/a. Què és el que no et deixa sentir-te tant digne com qualsevol altre de rebre amor? Què és el que no et deixa sentir-te tant suficient com qualsevol altre per rebre valoració o comprensió? Quines són les idees sobre la teva forma de ser que no et permeten acceptar-te?

Aprèn a acceptar-te a tu i no veuràs falta d’acceptació en els altres. Aprèn a acceptar-te a tu i si realment hi ha altres persones que no t’accepten, ja no serà tan important. 

 

Moltes gràcies!

Gemma Pallàs.

Qué pensaran de mi?

em preocupa que pensen de miClaro, es que si digo esto… Claro, es que si opino diferente… Claro, es que si no lo hago bien… Claro, es que si expreso lo que siento…

¿Qué pensarán de mí? Seguro que pensarán que soy tonto/a, que no soy eficiente, que debería hacer mejor las cosas, que no soy lo suficientemente inteligente, que no soy la mejor compañía, la mejor amiga, el mejor padre, o la mejor pareja…, posiblemente ni tan siquiera les caigo bien. Seguramente ya me juzgan y critican, seguramente hablan de mí a mis espaldas, seguramente ya tienen una mala idea de mí…

Si este es tu caso, si sientes miedo al rechazo, miedo a no ser aceptado/a, es muy probable que en muchos momentos estés actuando de forma diferente a como realmente eres, opinando diferente de como realmente piensas para entrar en el pensamiento mayoritario, o en muchos casos: no actuando, no diciendo, no haciendo…, así, seguro que evitas un posible rechazo.

 

La falsa aceptación

Si estás modificando tu conducta, tu opinión, tu forma de hacer las cosas o hasta dejando de hacer y decir para conseguir aceptación y evitar la critica y el juicio… Explícame, es no estás siendo tu, está claro que no pueden rechazarte. Pero si no estás siendo tu, ¿a quién están aceptando? ¿A quién están valorando? ¿Con quién están hablando, a quién están mirando con buenos ojos?

La cosa es que si, puede que estés esquivando el rechazo, detrás de una máscara y reprimiéndote, pero la aceptación que deseas, tampoco la estás recibiendo. Porqué no a ti a quien están validando, si no al personaje que has construido. Es por eso que si esta es tu estrategia ante el miedo a no gustar, a que no te quieran, es casi seguro que la aprobación que estás recibiendo, no te llene. Es casi seguro que llegas a casa, que sales de ese momento social, que vuelves a estar contigo mismo/a y no te sientes querido/a.

Y es que si estás haciendo esto, nunca les estás dando a nadie la oportunidad de que te vea, la oportunidad de que le gustes, la oportunidad de que te admiren, te acepten y te quieran. Así que por muchos «no» que te estés ahorrando, no compensan el no permitirse vivir ningún «si».

 

Ponte ante el espejo.

¿Te has planteado nunca que todo esto que crees que los demás piensan de ti…es probablemente lo que tú piensas? ¿Te has planteado que son tus propias criticas y tus propios juicios los que pones en la mente de los demás? ¿Te has planteado que si crees que los otros piensan «X» es porque este es tu pensamiento sobre ti?

Hazte el planteamiento a la inversa. ¿Crees que una persona que se siente digna, valida, fuerte, que se sabe y se siente con todo el permiso del mundo para recibir aprobación, compañía, amor y valoración de los demás, podrá pensar nunca que estos piensan justo el contrario de lo que él o ella es?

Deja a un lado lo que piensa o no piensa uno o el otro (en el fondo nunca sabrás lo que los demás piensan de ti) y plantéate, cual es el motivo que hace que tú pienses así de ti mismo/a. ¿Qué es lo que no te deja sentirte tan digno como cualquier otro de recibir amor? ¿Que es lo que no te deja sentirte tan suficiente como cualquier otro para recibir valoración o comprensión? ¿Cuales son las ideas sobre tu forma de ser que no te permiten aceptarte?

 

Aprende a aceptarte a ti y no verás falta de aceptación en los demás. Aprende a aceptarte a ti y si realmente hay otras personas que no te aceptan, ya no será tan importante.

 

Muchas gracias.

Gemma Pallàs.

SobreGemma Pallàs

Em dic Gemma Pallàs i em dedico al acompanyament d'adults i adolescents, per generar seguretat i confiança per viure sense pors.

2 Comentarios

  1. Reblogged this on Coaching Retroba't and commented:

    Et preocupa molt la opinió dels altres?

  2. Estic molt d’acord en tot el que diu l’escrit, Si deixes d’opinar perquè el que tu creus o penses, no és el que opina la majoria o simplement no és el que opina’n les persones que en tu, t’interessa agradar i ser acceptat . També deixes de ser tu mateix amb els teus pensaments i les teves idees.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *