Quan ho porti millor, m’hi afrontaré… quan en sàpiga una mica més, m’hi apuntaré… quan em faci menys por, hi aniré… Aquestes i d’altres frases són les que ens repetim moltes vegades davant de les situacions que ens fan por, ens incomoden o que volem evitar.
La idea és: «Necessito sentir-me segur, segura, confiat, confiada o amb més autoestima per a poder fer allò que desitjo, que necessito o que simplement em faria més lliure. Ja que fins que no tingui aquesta seguretat, confiança o autoestima no podré fer el primer pas.»
En nombroses ocasions esperem a estar en un nivell mitjà, alt o molt alt de confiança, convicció, seguretat o empenta per aleshores en aquell moment, començar a fer tots aquells passos que ens portaran cap a allò que volem, que ens portaran a poder assolir el nostre objectiu i en definitiva a fer quelcom que fa tant que desitgem o necessitem.
Però aquesta idea tan estesa és completament contradictòria. Ja que mentre no fem res per superar aquella por o aquella limitació, aquesta es fa cada vegada més gran i ens guanya terreny. Si per exemple tens por a l’ascensor i passes molt de temps evitant agafar-lo, cada vegada et farà més por i és molt probable que aquesta por s’estengui a noves situacions. No podem esperar a llevar-nos un dia i que aquesta por o inseguretat s’hagi esvaït. Perquè justament no afrontar-la la farà cada vegada més gran.
M’explico, no puc esperar a no tenir por per afrontar una por. Quan afronto una por és quan la por desapareix. No puc esperar a ser una persona molt segura per afrontar aquelles situacions que em provoquen inseguretat, si les abordo, a poc a poc veuré que puc fer-ho i això m’aportarà seguretat en mi mateix/a. No puc esperar a tenir una gran confiança en mi mateix/a per poder actuar amb confiança. Si actuo com jo vull actuar, quan vegi que al final el que és important és fer les coses que sento de la millor manera que sé i puc, crearé aquella confiança en mi per poder-ho fer moltes més vegades.
Així que no esperis que tot sigui perfecte, no esperis a tenir aquell caràcter o actitud que en les teves creences és el perfecte per assolir els teus somnis o metes.
Mou-te, superat a tu mateix/a, enfronta les pors, actua com vols actuar, i la seguretat, la confiança i l’autoestima seran el que trobaràs. Ja que t’hauràs mogut, hauràs enfrontat les teves pors, hauràs sortit de la teva zona de confort i que millor per sentir-se bé amb un mateix/a que quan treballem per allò que busquem i ho aconseguim?
Quant les coses ens costen un esforç, és quan més les gaudim i més ens realitzen. No és valent quin no té pors, sinó qui és mou per conquerir-les.
Coaching Retroba’t.
Coaching Personal i Adolescents, Vilafranca del Penedès.
me agrada mucho este artículo porque hace reflexionar, esta claro que el camino para salir de mil creencias y monton de saboteadores no es tan fácil, pero viendo no todo tan claro y no todo tan negro, se pueden conseguir muchos adelantos, gracias por tus artículos y sigue así de buena enviándolos para ayudarnos.
A mi em passa molt sovint. Vull fer moltes coses però pel que fa a la por o la vergonya, em fan tirar enrere. Per exemple: M’agradaria marxar un temps a viure a l’estranger, però la por de que no ho portaré bé, em fa tirar enrere.
També m’agradaria apuntar-me a una acadèmia d’anglès, però la por de «i si no segueixo el ritme dels altres»? em fa tirar enrere. Com altres més coses