Per no perdre’t, em vaig perdre jo.
«No sé què faria sense tu», «Et necessito», «Ets la meva vida», «No puc viure sense tu», «sense tu no sóc res»… Quan la por de que l’altre marxi fa que ens «donem» quasi literalment, fa que ens «bolquem» únicament a l’altre i que prioritzem les seves necessitats i els seus desitjos per damunt dels …