Que la por i els nervis NO ET SUSPENGUIN l’examen!

alice-moore-192521-unsplashLa selectivitat o les PAU, oposicions, exàmens d’universitat, el MIR, presentacions, l’examen de conduir…

Aquestes i d’altres proves són un cau de pors, nervis i ansietat per a grans i joves. Què podem fer? Aquí comparteix-ho algunes claus perquè ho portis millor!

 

TU NO ETS L’EXAMEN.

Sembla evident, però ens n’oblidem. Els exàmens són proves que avaluen certes aptituds o fortaleses, però no les avaluen totes, ni si acosten! Existeixen 8 tipus d’intel·ligències i estic segura que el teu examen no avalua els 8 tipus, saps tu en quin tipus d’intel·ligència destaques?

Per desgràcia, la majoria de proves avaluen la capacitat de memorització per damunt de tot… Això significa que si tens molt bona memòria, estàs d’enhorabona, i si no t’has d’esforçar una mica més… Seguim en l’etern «memoritzar per vomitar, oblidar i tornem a començar». Ningú és un 3, ni un 4, ni un 6, ni un 10, perquè ho digui un examen. Som molt més que les capacitats que aquest avalua, però no només això, sinó que no hem d’oblidar que entren moltes més coses en joc davant d’un examen: acompanyament familiar positiu o negatiu, gestió de les emocions com els nervis i la tensió, fortaleses, virtuts i capacitats de la persona, fins i tot l’autoestima i juga un paper molt important!

Potser heu sentit la metàfora de què alguns som peixos, altres ocells, altres talps, altres guepards…i a tots se’ns avalua per la nostra capacitat d’escalar arbres. És realment injust deixar que nois i noies boníssims nedant, volant o excavant es considerin inútils per no saber enfilar-se a un arbre.

Així que no t’identifiquis amb l’examen, és quelcom extern a tu i no ho utilitzis mai com a eina per desvalorar-te.

 

LES PRESSIONS SOCIALS D’AMICS I FAMILIARS.

Totes les pors, preocupacions i nervis que puguem posar en aquest bloc, tenen l’etiqueta de «no depèn de mi». Tant de bo tots tinguessin un voltant expert en acompanyar-nos davant dels nervis i la por d’una prova, però en la majoria de casos no és així.

Recorda, per a qui fas l’examen? Segurament el fas per tu. Què farà feliç als de casa?, perfecte! Però l’examen és per tu, no deus res a ningú, tant de bo poguessis decidir que aproves i ja està. Què el meu germà gran es va treure l’examen de conduir a la primera? Enhorabona per ell, que la meva amiga es va treure les oposicions amb una nota altíssima? Perfecte per ella! Que el meu cosí ja té les PAU amb la nota que necessitava? Ens n’alegrem!

No podem caure en comparacions, no sóc els altres, sóc jo, i no he decidit suspendre ni tenir més o menys facilitats en l’examen que haig d’afrontar. Així que el millor que podem fer és ACCEPTAR com són els altres, el que em diuen i el que fan (si ho fan millor o pitjor) esborrar-ho de la nostra ment si és negatiu i seguir amb el que SI DEPÈN DE MI.

Aquí sí que en puc treure un benefici. Depèn de mi organitzar-me millor? Som-hi! Depèn de mi dedicar-hi més hores? A què estic esperant? Depèn de mi trobar un millor espai d’estudi? El busco! Depèn de mi practicar eines de relaxació? M’hi poso!

Intentar canviar el que no depèn de mi (com que plogui el dia de l’examen) és un desgast d’energia inútil, concentrat en tu i només en tu.

 

NOMÉS ÉS UN EXAMEN.

Si, sembla molt fàcil de dir, i fins i tot pot semblar una mica insultat, però sí, només és un examen. Segurament un examen molt important, amb el que podràs aconseguir més coses en superar-lo (al final els exàmens són eines, recorda que no tenen un valor en si).

Que és el pitjor que pot passar si suspens? Segurament fins ara has viscut, hi has tirat endavant sense tenir aquest examen aprovat, segurament trobaràs un altre camí, una altra oportunitat o una altra via per aconseguir allò que busques, segurament aprendràs molt sobre tu mateix/a en el camí, tant si l’examen acaba en resultat positiu com negatiu, segurament no és de vida o mort!

Amb això no vull dir que no sigui important aprovar l’examen, amb això vull dir que no li donem més importància de la que té, convertint-ho en la clau de la meva felicitat i provocant unes tensions, ansietats i pors desmesurades. Tu ets molt més important que aquest aprovat.

 

I PER ÚLTIM: EL MÉS IMPORTANT ÉS LA CONFIANÇA EN UN MATEIX.

I no només m’estic referint a la confiança en passar la prova, sinó a la confiança en un mateix com a persona. La confiança en què sabré resoldre les adversitats que se’m presentin, la confiança que passi el que passi me’n sortiré i trobaré el camí i la sortia.

Pots dipositar la confiança en tu mateix i en resoldre totes les coses que et vagin passant a la vida en lloc de dipositar la confiança en què tot t’anirà bé només si aproves un examen?

La meva felicitat no pot dependre d’un aprovat, sóc molt més que això! Quan un té confiança en ell mateix, es converteix en posseïdor de la clau per tot el que li porti la vida.  Tant de bo sigui això el que aprenguin els nostres nens/es!

El més curiós, és que quan un interioritza tot això, deix de veure la prova o l’examen com una bola d’estrès i mal estar enorme i comença veureu tal com és: Una prova.

I en valorar-ho com el que és ens alliberem dels nervis, les pors i les tensions. Al final no és res més que dipositar els meus coneixements en un paper o una prova pràctica. D’aquesta manera les probabilitats d’aprovar es disparen.

No necessites sort, sinó confiança en tu mateix/a.

 

Gemma Pallàs.

 

 

Que el miedo y los nervios NO TE SUSPENDAN el examen!

alice-moore-192521-unsplashLa selectividad, las oposiciones, los exámenes universitarios, el MIR, las presentaciones, el examen de conducir…

Estas y otras pruebas son un pozo de miedos, nervios y ansiedad para mayores y jóvenes. ¿Qué puedes hacer? ¡Aquí comparto algunas claves para que lo lleves mejor!

 

TU NO ERES EL EXAMEN. 

Parece evidente, pero nos olvidamos. Los exámenes son pruebas que evalúan ciertas aptitudes o fortalezas, pero no las evalúan todas, ¡ni se acercan! Existen 8 tipos de inteligencias y estoy segura de que tu examen no evalúa los 8 tipos, ¿sabes tu en que tipo de inteligencia destacas?

La mayoría de pruebas evalúan las capacidades de memorización por encima de todo… Eso significa que si tienes muy buena memoria, estás de enhorabuena, si no deberás esforzarte un poco más… Seguimos en el eterno «memorizar para vomitar, olvidar y volvemos a empezar». No eres un 3, ni un 4, ni un 6, ni un 10, porqué lo diga un examen.

Somos mucho más que las capacidades que un examen pueda evaluar, pero no solo eso, sino que debemos olvidar que entran muchas cosas más en juego ante un examen: acompañamiento familiar positivo o negativo, gestión de las emociones como los nervios, las comparaciones, la tensión, las fortalezas, las virtudes, capacidades y la autoestima, ¡juegan un papel muy importante!

Puede que hayas oído la metáfora de que algunos somos peces, otros pájaros, otros topos, leopardos…y a todos se nos evalúa por nuestra capacidad de trepar árboles. Es realmente injusto dejar que personas, niñ@s o adolescentes que son buenos nadando, volando o excavando, se consideren inútiles por no saber subir a un árbol. 

Así que no te identifiques con el examen, es algo externo a ti y no lo utilices nunca como herramienta para sentirte desvalorado.

 

LES PRESIONES SOCIALES DE AMIGOS Y FAMILIARES.

Todos los miedos, preocupaciones y nervios que podamos poner en este apartado, tienen la etiqueta de «no depende de mí». Ojalá todos tuviéramos un ambiente experto en acompañarnos ante los nervios y el miedo de una prueba, pero en la mayoría de casos no es así.

 

Recuerda, ¿para quién haces el examen? Seguramente lo haces para ti, ¿qué hará feliz a otras personas?, ¡perfecto! Pero el examen es para ti. Ojalá pudieras decir que apruebas y ya está, sería ideal que fuera una decisión y no una prueba. ¿Que tu hermano mayor se sacó el examen de conducir a la primera?, enhorabuena para él, ¿que tu amiga se sacó las oposiciones con una nota alta? ¡Alégrate por ellos!

No podemos caer en comparaciones, o eres los demás, eres tú y no tomas la decisión de suspender, ni de tener más o menos facilidades en el examen que debes afrontar. Lo mejor que puedes hacer es aceptar cómo son los demás, lo que dicen y lo que hacen (tanto si lo hacen mejor o peor) borrarlo de nuestra mente si es negativo (hay herramientas para el) y seguir con lo que sí depende de ti.

En esta parte sí que puedes hacer algo. ¿Depende de ti organizarte mejor?, ¡vamos! ¿Depende de ti dedicarle más horas?, ¿depende de ti encontrar un mejor espacio para estudiar?, ¡búscalo! ¿Depende de ti practicar herramientas de relajación?, ¡ponte a ello!

Intentar cambiar lo que no depende de ti (como que llueva el día del examen) es un desgaste de energía inútil, concéntrate en ti y solo en ti.

 

SOLO ES UN EXAMEN.

Si, me parece muy fácil de decir, y puede que te parezca hasta un poco insultante, pero sí, solo es un examen. Seguramente un examen muy importante, que te beneficia mucho (al final los exámenes son herramientas, no tienen un valor en sí).

¿Qué es lo peor que puede pasar si suspendes? Seguramente hasta ahora has vivido, has avanzado sin tener ese examen, seguramente encontrarás otro camino, otra oportunidad u otra vía para conseguir eso que buscas. Seguramente aprenderás mucho sobre tu mism@ en ese camino, apruebes o suspendas, seguramente no es de vida o muerte…. Seguramente tu eres mucho más que ese examen.

Con eso no quiero decir que no sea importante aprobar el examen, solo quiero decir que le des la importancia que tiene, que no lo conviertas en la llave de tu felicidad, que no sea el origen de tensiones, ansiedades y miedos desmesurados. Tu eres mucho más importante que ningún resultado. 

 

Y POR ÚLTIMO: LO MÁS IMPORTANTE ES LA CONFIANZA EN TI.

Y no solo me refiero a la confianza en pasar la prueba, sino a la confianza en un@ mism@ como persona. La confianza en que sabré resolver las adversidades que se me presenten, de que encontraré en mí los recursos necesarios, la confianza de que pase lo que pase lo superaré y encontraré el camino a la salida.

¿Puedes depositar la confianza en tu mism@ y en resolver todas las cosas que te vayan sucediendo en la vida, en lugar de depositar la confianza en que todo saldrá bien solo si apruebas el examen?

Tu felicidad no puede depender de un aprobado, ¡eres mucho más que eso! Cuando uno tiene confianza en sí, se convierte en poseedor de la llave para todo lo que le suceda en la vida. 

Lo más curioso es que cuando una interioriza todo eso, deja de ver la prueba o el examen, cómo una bola de estrés y mal estar enorme, y empieza a verlo tal y como es. Y en valorarlo tal y cómo lo que es, nos liberamos de los nervios, los miedos y tensiones. Y me imagino que no te sorprenderá, que además de conseguir mejor bienestar personal, aumentamos nuestros resultados en la prueba o el examen.

No necesitas suerte, si confías en ti.

 

Gemma Pallàs.

 

 

SobreGemma Pallàs

Em dic Gemma Pallàs i em dedico al acompanyament d'adults i adolescents, per generar seguretat i confiança per viure sense pors.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *