La sensibilitat jutjada. Va…., un altre cop plorant?…, per això et poses d’aquesta manera?.., ja tornes a estar preocupada?…, perquè sempre et poses tan nerviosa?…, Ja estàs amb la cara moixa?…, Una altra vegada muntaràs el drama?…, sempre estàs igual…, no es pot anar per la vida empatitzant amb tot!…., Potser que comencis a espavilar-te i a ser una mica més forta no?
Perquè encara seguim pensant que ser sensible és dolent, és de dèbils o de falta de fortalesa?
Serà que ser una persona forta significa no tenir aprensió cap a res? No tenir lluites internes perquè poques coses t’afecten? No dubtar mai, ja que les persones fortes veuen les coses molt clares? Serà que ser forta és saber exactament el que vols i el que sents sempre? Serà que ser forta és no transmetre emocions? Saber no fer-te teu el dolor dels altres?
Serà que el correcte és quedar-t’ho tot a dins, per no molestar a ningú amb els teus problemes, per no fer sentir incòmode a ningú, per no semblar massa fluixa, per no avorrir als altres amb els temes de sempre, per no semblar massa tova… no voldràs que sembli que vas de víctima per la vida?
Serà que la persona forta és la que no necessita ningú, la que camina sola, la que prefereix no obrir-se i no explicar els seus dolors, la que no accepta ajuda ni la demana, serà que la persona forta és la que aconsegueix ofegar al màxim l’huracà de sentiments que l’atrapen, o fins i tot, evitar que l’atrapin.
No serà que ser forta és agafar allò que sents, allò que et passa, allò que t’arriba i fer amb tot això el millor per tu, fer alguna cosa que t’aporti una mica de llum. No serà que ser forta no és no sentir; sinó saber gestionar allò que sents. No és no expressar; sinó donar-te permís per expressar, no és no compartir; sinó saber amb qui et resulta compartir, no serà no demanar; sinó acceptar que potser sola no pots, no serà no silenciar-se; sinó tenir veu sense perdre l’espai íntim, propi i treure les forces que necessitis, per fer el que faci falta, junt amb l’emoció que carreguis en aquell moment.
No serà que, amb tot el pes d’això que sents, d’això que et dol, d’això que t’atrapa…, ser una persona forta és fer tot allò que et pugui dur més lluny, que pugui transformar el dolor, i les emocions en quelcom bonic, com per exemple seguir creixent.
La sensibilitat és el do de connectar amb les afeccions. Ens fa humans, propers, vulnerables, reals, transparents i accessibles. La sensibilitat és una capacitat que ens ajuda a acompanyar millor a altres persones, a comprendre als altres per poder ajudar-los en el seu camí, ens ajuda a connectar amb altres afectes del món per poder fer alguna cosa o simplement comprendre, entendre i empatitzar.
La sensibilitat és una paleta d’emocions, i les emocions són sempre informació que ens ajuda a entendre que ens passa, perquè ens passa i què podem fer per sentir-nos millor.
La sensibilitat és un trampolí, ja que pot ser d’una intensitat que ens doni la força per sortir del que ens fa mal i per seguir en el que ens fa bé.
He vist persones molt sensibles esgarrifar-se, m’entres feien quelcom que per elles era molt difícil. He vist persones molt sensibles plorant mentre pressionaven les dents, he vist persones molt sensibles tremolant de por abans d’actuar, he vist persones molt sensibles posant-se a prova m’entres pensaven que no valien res, he vist persones molt sensibles tristes, fer allò que encara els dolia més… Què fortes.
Coaching personal
Gemma Pallàs Carceller.
