El món està plegat de persones que no viuen, sinó que sobreviuen, de persones que es mouen sense saber perquè i sense cap motivació d’on van. El món està plegat de persones infelices, de persones que no saben el que volen, de persones les quals la seva vida és un cúmul d’actes automàtics sense massa sentit ni reflexió…

El món està plegat de persones com tu o com jo que no senten cap il·lusió, cap motivació amb allò que fan, que tenen relacions sense amor, feines sense passió i vides sense il·lusió, que no cal dir-ho, se senten perdudes i buides.

I per què? Perquè hi ha tanta gent sumida en existències superficials? Què fa falta per viure més enllà de la capa superficial de l’existència?

RECONÈIXER. (és la part on deixem d’escapar de nosaltres mateixos per veure’ns) 

Primer de tot és necessari reconèixer  la realitat d’un mateix/a, per molt dolorosa que aquesta sigui. Hi ha una primera fase per sortir d’aquesta «vida automàtica,» que passa per ser totalment conscients del que estem vivint, i és una fase dolorosa on apareixen preguntes del tipus:

Tinc la vida que vull tenir? Sóc feliç amb la meva parella, o amb la meva vida sentimental? Faig una feina per la qual sento passió i em sento realitzada? Faria el que faig encara que no tingués cap necessitat econòmica? El meu cap està contínuament escapant de la realitat? Estic mentalment, molt lluny d’on sóc físicament? Encaixa la meva forma de ser, els meus valors i les meves prioritats, amb les persones amb les quals visc? Encaixa la meva forma de ser amb el que dedico el meu temps?

Aquestes i d’altres preguntes que lògicament poden ser complicades són necessàries per veure si fluïm i encaixem amb el que vivim o si pel contrari, necessitem un canvi personal.

RECONSTRUIR. (començar a integrar en el nostra dia a dia, el que si flueix amb nosaltres) 

És la part on descobrim els nostres valors, on detectem que ens descriu, quines són les nostres inquietuds, que és el que realment ens agrada. Comencem a veure si em estat perseguint els desitjos d’altres o simplement la corrent… Aquí és on ja veiem que és nostre i parla de nosaltres, i que té a veure amb tot allò que fem per por, perquè algú ens ho va dir algun dia, perquè ens falta confiança per viure connectats amb nosaltres…

Aquí és on ens trobem la resistència al canvi. Tendim a agafar-nos amb molta força a coses o persones que ja no funcionen a la nostra vida i que no ens fan feliços, tan sols, perquè fa molt que ho coneixem i fa molt que ho vivim així. No fa falta dir, que aquest motiu no té més sentit de ser que el de la por de fer les coses d’una forma diferent.

Sigues sincer amb tu mateix/a, sents que t’agafes a construccions antigues que ja no construeixen re de bo? Sents que t’agafes a idees, amors o vivències passades que ja no t’aporten res. La reflexió no és pas fàcil.

RETROBAR. El tercer pas, el dels plans d’acció, el de començar a caminar en la direcció personal més adequada per cada un de nosaltres, el de retrobar. Aquesta és la fase en la qual podem començar a gaudir, quan començo a fer coses que m’agraden, amb les quals la meva forma de ser i de sentir «vibren» en concordança entre elles, és a dir, és quan comencem a ser conseqüents amb el que sentim o desitjo i el que fem o practiquem. Aquesta és la fase de començar a connectar amb la il·lusió i les ganes de ser un mateix i valga la redundància, retrobar-se.

REALITZACIÓ. I ja per últim, la  més personal. L’última etapa, en la que puc dir que em miro al mirall i sóc jo, en la que puc dir que faig allò que m’agrada (en la mesura en la qual puc està clar), en la que puc dir que no visc la vida d’una altra persona, en la que no sento que dugui cap màscara, en la que puc dir que visc la vida que vull viure, rodejada de qui vull rodejar-me, a favor dels meus valors, amb les pors i creences limitans superades. És la fase en què puc dir que gaudeixo d’estar en la meva pell i que sóc per fora com sóc per dins.

Amb el coaching personalitzat utilitzem mètodes per passar per les quatre etapes. Podries dir que tens les 4 R’s superades?

Gemma Pallàs.

Coaching personal.

Barcelona i Vilafranca del Penedès.