Sempre havia tingut la il·lusió de saltar algun dia a la vida en paracaigudes, però la veritat és que feia molts anys que ho deia, i molts anys que ho posposava… que si és car, que si és hivern, que si quan trobi algú per fer-ho junts… la veritat és que en tenia moltes ganes, però també em feia por.

Com a coach personal, encara és més necessari provar en mi mateixa allò que intento transmetre. Posar-me els meus propis reptes i afrontar les pors que se’m presentin en el camí. Sé que el que hi ha després d’aquell moment difícil val la pena, és alguna cosa que desitjo o encara que no ho tingui clar, no vull quedar-me amb el dubte de «i que hagués passat?», «què m’estic perdent?» i per això el millor era llançar-me a provar-ho i superar la por.

Estar clar, que no tots els reptes són iguals i que ni sent el mateix repte exacte són el mateix per a cada persona. A cada un ens fan més por unes coses o unes altres, siguin quines siguin, si volem veure que és el que ens espera al darrere hem de decidir-nos a afrontar-los.

Després d’aquella presentació, d’aquell canvi de feina, d’aquella conversa tan difícil que volem tenir, d’aquell canvi de vida que ens espanta, d’aquella ruptura, d’aquell camí personal o professional que volem emprendre…. Després, està la satisfacció personal d’haver-ho fet, l’entusiasme de veure que podem afrontar moltes més coses de les que ens pensem, la motivació per a seguir fent allò que desitgem i sentir-se a gust amb un mateix, només pel fet d’haver fet aquell esforç.

Com ja sabem, per poder arribar a la millor part, primer és necessari afrontar aquelles pors o creences que ens puguin estar limitant. Per sort les pors només són pors mentre deixem que ens governin, quan les afrontem desapareixen i deixen en nosaltres més experiència, voluntat, superació i coneixement personal que podem utilitzar per al següent repte que la vida ens presenti o la següent il·lusió que vulguem complir.

Ha estat una caiguda fantàstica.

Gemma Pallàs

Coaching Retroba’t.