Consulta d’una mare que vol ajudar a la seva filla amb els nervis i l’ansietat davant la selectivitat.

Anuncis

Que la por i els nervis NO ET SUSPENGUIN l’examen!

alice-moore-192521-unsplashLa selectivitat o les PAU, oposicions, exàmens d’universitat, el MIR, presentacions, l’examen de conduir…

Aquestes i d’altres proves són un cau de pors, nervis i ansietat per a grans i joves. Què podem fer? Aquí comparteix-ho algunes claus perquè ho portis millor!

 

TU NO ETS L’EXAMEN.

Sembla evident, però ens n’oblidem. Els exàmens són proves que avaluen certes aptituds o fortaleses, però no les avaluen totes, ni si acosten! Existeixen 8 tipus d’intel·ligències i estic segura que el teu examen no avalua els 8 tipus, saps tu en quin tipus d’intel·ligència destaques?

Per desgràcia, la majoria de proves avaluen la capacitat de memorització per damunt de tot… Això significa que si tens molt bona memòria, estàs d’enhorabona, i si no t’has d’esforçar una mica més… Seguim en l’etern “memoritzar per vomitar, oblidar i tornem a començar”. Ningú és un 3, ni un 4, ni un 6, ni un 10, perquè ho digui un examen. Som molt més que les capacitats que aquest avalua, però no només això, sinó que no hem d’oblidar que entren moltes més coses en joc davant d’un examen: acompanyament familiar positiu o negatiu, gestió de les emocions com els nervis i la tensió, fortaleses, virtuts i capacitats de la persona, fins i tot l’autoestima i juga un paper molt important!

Potser heu sentit la metàfora de què alguns som peixos, altres ocells, altres talps, altres guepards…i a tots se’ns avalua per la nostra capacitat d’escalar arbres. És realment injust deixar que nois i noies boníssims nedant, volant o excavant es considerin inútils per no saber enfilar-se a un arbre.

Així que no t’identifiquis amb l’examen, és quelcom extern a tu i no ho utilitzis mai com a eina per desvalorar-te.

 

LES PRESSIONS SOCIALS D’AMICS I FAMILIARS.

Totes les pors, preocupacions i nervis que puguem posar en aquest bloc, tenen l’etiqueta de “no depèn de mi”. Tant de bo tots tinguessin un voltant expert en acompanyar-nos davant dels nervis i la por d’una prova, però en la majoria de casos no és així.

Recorda, per a qui fas l’examen? Segurament el fas per tu. Què farà feliç als de casa?, perfecte! Però l’examen és per tu, no deus res a ningú, tant de bo poguessis decidir que aproves i ja està. Què el meu germà gran es va treure l’examen de conduir a la primera? Enhorabona per ell, que la meva amiga es va treure les oposicions amb una nota altíssima? Perfecte per ella! Que el meu cosí ja té les PAU amb la nota que necessitava? Ens n’alegrem!

No podem caure en comparacions, no sóc els altres, sóc jo, i no he decidit suspendre ni tenir més o menys facilitats en l’examen que haig d’afrontar. Així que el millor que podem fer és ACCEPTAR com són els altres, el que em diuen i el que fan (si ho fan millor o pitjor) esborrar-ho de la nostra ment si és negatiu i seguir amb el que SI DEPÈN DE MI.

Aquí sí que en puc treure un benefici. Depèn de mi organitzar-me millor? Som-hi! Depèn de mi dedicar-hi més hores? A què estic esperant? Depèn de mi trobar un millor espai d’estudi? El busco! Depèn de mi practicar eines de relaxació? M’hi poso!

Intentar canviar el que no depèn de mi (com que plogui el dia de l’examen) és un desgast d’energia inútil, concentrat en tu i només en tu.

 

NOMÉS ÉS UN EXAMEN.

Si, sembla molt fàcil de dir, i fins i tot pot semblar una mica insultat, però sí, només és un examen. Segurament un examen molt important, amb el que podràs aconseguir més coses en superar-lo (al final els exàmens són eines, recorda que no tenen un valor en si).

Que és el pitjor que pot passar si suspens? Segurament fins ara has viscut, hi has tirat endavant sense tenir aquest examen aprovat, segurament trobaràs un altre camí, una altra oportunitat o una altra via per aconseguir allò que busques, segurament aprendràs molt sobre tu mateix/a en el camí, tant si l’examen acaba en resultat positiu com negatiu, segurament no és de vida o mort!

Amb això no vull dir que no sigui important aprovar l’examen, amb això vull dir que no li donem més importància de la que té, convertint-ho en la clau de la meva felicitat i provocant unes tensions, ansietats i pors desmesurades. Tu ets molt més important que aquest aprovat.

 

I PER ÚLTIM: EL MÉS IMPORTANT ÉS LA CONFIANÇA EN UN MATEIX.

I no només m’estic referint a la confiança en passar la prova, sinó a la confiança en un mateix com a persona. La confiança en què sabré resoldre les adversitats que se’m presentin, la confiança que passi el que passi me’n sortiré i trobaré el camí i la sortia.

Pots dipositar la confiança en tu mateix i en resoldre totes les coses que et vagin passant a la vida en lloc de dipositar la confiança en què tot t’anirà bé només si aproves un examen?

La meva felicitat no pot dependre d’un aprovat, sóc molt més que això! Quan un té confiança en ell mateix, es converteix en posseïdor de la clau per tot el que li porti la vida.  Tant de bo sigui això el que aprenguin els nostres nens/es!

El més curiós, és que quan un interioritza tot això, deix de veure la prova o l’examen com una bola d’estrès i mal estar enorme i comença veureu tal com és: Una prova.

I en valorar-ho com el que és ens alliberem dels nervis, les pors i les tensions. Al final no és res més que dipositar els meus coneixements en un paper o una prova pràctica. D’aquesta manera les probabilitats d’aprovar es disparen.

No necessites sort, sinó confiança en tu mateix/a.

 

Gemma Pallàs.

 

 

Tens un fill/a “etiquetat”?

coachingadolescentsQuantes vegades t’has sentit etiquetat? Atrapat en una forma d’actuar? Quantes vegades et sembla que els altres esperen “x” de tu i segueixes en aquest rol? El mateix els passa a nens i nenes. Potser és el graciós de la classe? El rebel? El bo? El dolent? El tímid? L’extravertit? L’incomprès?

Molts nens, nenes o adolescents poden estar atrapats en la idea de “sóc així i no puc canviar”, “així és com em veuen els altres i no hi ha volta de fulla”. Sentir-se atrapat en un “paper”, “personatge” o “actitud” ens marca la nostra forma d’actuar, pensar i reaccionar.

Continua llegint

T’has separat? Que no afecti als teus fills/es!

Separació.jpgUna de les pitjors situacions per les quals es pot passar després d’una separació o un divorci, és veure com aquest canvi afecta de forma negativa als nostres fills/es. Aquí us deixo unes quantes pautes que us ajudaran a portar una separació més natural i positiva.

  • És un moment en què tots podem ser una olla de pressió de sentiments. Haurem de gestionar les nostres emocions i ajudar als nostres fills/es a gestionar les seves. IMPORTANT! Mai intentant evitar l’expressió d’emocions, ni jutjar l’emoció que expressin. Totes són vàlides i comprensibles, en el que hem d’ajudar és en el fet que aquestes emocions s’expressin de forma constructiva i el mes positiva possible.

Continua llegint

Pànic a les notes?

estudiandoMolts nens i nenes senten una pressió molt gran davant les seves qualificacions. I aquesta pressió per treure bones notes pot portar a ansietat, mals comportaments a casa,  nervis que acabin afectant l’estat físic… En alguns casos són nens i nenes molt perfeccionistes i exigents amb ells mateixos, d’altres senten que la pressió ve de casa… sigui com sigui…

Què podem fer nosaltres com a pares, familiars, professors o amics? Hi ha dues coses molt importants que actuen com una teràpia per adolescents i a cops  ens poden passar per alt.

Continua llegint

Com acabar amb les baralles entre els teus fills/es?

Coaching infantil i adolescents.

Coaching infantil i adolescents.

És possible que els teus fills competeixin constantment entre ells o que es barallin contínuament. En la majoria de casos, això és deu a la intenció positiva de cridar l’atenció dels altres i en la seva majoria, l’atenció dels pares. Per a ells igual que per a molts adults, que els estiguin al damunt, que els facin cas o que els altres estiguin molt pendents del que fan, pot significar que m’estimen i que em volen.

Pots pensar: no ho entenc, jo o jo i la meva parella estem pendents dels nostres fills contínuament, perquè tot i així té o tenen la necessitat de barallar-se o portar-se malament, per cridar l’atenció?

Continua llegint

LLIBERTAT O LÍMITS EN L’ADOLESCÈNCIA?

coaching per adolescents.

coaching per adolescents.

Tots hem sentit que els límits en l’adolescència són molt importants…, però també és veritat que són difícils de posar. Fins a on? Quan els haig de posar? Quan els haig de treure?

És complicat dir així o aixà, ja que cada nen/a pot necessitar una mesura diferent. Però el que si estar clar és que si els límits són correctes i equilibrats són el millor acompanyament per al seu desenvolupament.

Continua llegint