Una de les pitjors situacions per les quals es pot passar després d’una separació o un divorci, és veure com aquest canvi afecta de forma negativa als nostres fills/es. Aquí us deixo unes quantes pautes que us ajudaran a portar una separació més natural i positiva.

• És un moment en què tots podem ser una olla de pressió de sentiments. Haurem de gestionar les nostres emocions i ajudar als nostres fills/es a gestionar les seves. IMPORTANT! Mai intentant evitar l’expressió d’emocions, ni jutjar l’emoció que expressin. Totes són vàlides i comprensibles, en el que hem d’ajudar és en el fet que aquestes emocions s’expressin de forma constructiva i el mes positiva possible.

• Frases com «el teu pare és idiota», «la teva mare és una fresca». Les crítiques cap a l’altre. Ho hem sentit 1000 vegades, però tot i així s’ha de repetir, ja que en aquells moments de ràbia i tristesa ens pot resultar difícil parlar bé de l’altra persona. Dir aquest tipus de frases és el pitjor que podem fer-los. Per què? Hem de pensar que ara mateix el pare i la mare es veuen obligats a tenir encara un mínim de contacte perquè comparteixen potser alguna propietat, però sobretot els comparteixen a ells. Per tant els nens/es se senten culpables de tenir aquell pare «inútil» o aquella mare «fresca» que tan malament fa sentir al seu altre pare o mare…
• Els canvis són naturals, bons i a poder ser divertits! Si nosaltres mostrem contínuament ofuscació davant d’aquests canvis, expressem crítiques constants cap als nous hàbits que hem d’agafar… Ells es contaminaran d’aquest estat d’ànim negatiu. Sobretot si els nens o nenes són petits. Intentem ser creatius i aportar diversió a aquests canvis. Que participin en com volen que sigui la seva nova habitació, que ens ajudin a escollir com ens organitzarem a partir d’ara… Ells poden participar el màxim en tots els canvis des d’un punt de vista positiu.
• Evitar al màxim el sentiment de pèrdua. Facilitem al màxim el contacte amb el pare i la mare. Si el nen o nena expressa un sentiment d’enyorança cap a l’altre progenitor quan està amb nosaltres podem oferir-li escriure-li un missatge o un Whats App o trucar-lo després de sopar,… Recordem que som nosaltres els que ens hem separat, no ells/es.
• Una pauta molt important. Fem entendre als nostres fills/es que no hi ha culpables que provoquen que els seus pares no estiguin junts. Transmetre la idea que si aquella tercera persona no hagués aparegut, els pares seguirien junts…, que si la mare no hagués agafat aquella feina, segurament no s’hagués trencat res… Si transmetem aquesta idea als nens/es, els fem que visquin amb la il·lusió de què els seus pares puguin tornar estar junts algun dia. Dificultem moltíssim adaptar-se a la seva nova vida, a estar en contacte amb la nova parella del pare o la mare… Això no és gens just per ells, i els posa en una problemàtica en la qual no han participat ni poden solucionar.
• Ara serem tots més feliços. Si hi ha hagut una separació, és per algun motiu. El pare i la mare no eren feliços junts, s’estimen, però ja no estan enamorats o un dels dos era feliç però l’altre no… Per tant aquest canvi és cap a  una millora. Potser ara la mare o el pare està trist, però amb el temps estarà més content/a i feliç que mai. Fem entendre que dues persones han d’estar juntes i són felices si els dos s’estimen molt i si els dos volen estar junts. Si no és el cas, parlem als nostres fills/es d’un canvi positiu en el qual tots a la llarga estarem millor.

Des del coaching per infants i adolescents es treballen diferents eines perquè ells mateixos es construeixin una vida feliç adaptada a la nova situació familiar. Quin és ara el meu nou paper? Com em puc adaptar millor als meus nous germans? Què puc fer jo per a què els meus pares estiguin millor i siguin més feliços? Com participo jo en aquest procés de canvi?

Coaching per infants i adolescents.

Vilafranca del Penedès.