És possible que els teus fills competeixin constantment entre ells o que es barallin contínuament. En la majoria de casos, això és deu a la intenció positiva de cridar l’atenció dels altres i en la seva majoria, l’atenció dels pares. Per a ells igual que per a molts adults, que els estiguin al damunt, que els facin cas o que els altres estiguin molt pendents del que fan, pot significar que m’estimen i que em volen.

Pots pensar: no ho entenc, jo o jo i la meva parella estem pendents dels nostres fills contínuament, perquè tot i així té o tenen la necessitat de barallar-se o portar-se malament, per cridar l’atenció?

Primer de tot hauríem de fer una reflexió sobre si realment donem als nostres fills l’atenció que necessiten. En algunes ocasions ens pot semblar que si, perquè cuidem d’ells, els donem tot el que necessiten i els hi dediquem diverses hores al dia. Però potser no ens estem parant a parlar amb ells, a preguntar-los com se senten, com els ha anat el dia, si hi ha alguna cosa que els preocupa, a dedicar un temps a jugar amb ells…

El principal és una bona comunicació, és possible que treballis moltes hores i t’esforcis molt per poder donar-los tot el que necessiten, però per ells és complicat relacionar aquests esforços amb «m’estimen i estan per mi». La manera més efectiva és passant temps amb ells i creant una bona comunicació. Estar clar, sempre que et sigui possible.

Si no és així, busca una estona diària per dedicar-te exclusivament a parlar amb ells, fes-los  saber, que aquella és l’estona que dedicaràs exclusivament a ells, perquè els estimes i vols compartir-hi el teu temps i afecte.

I que passa si aquest no és el teu cas, però segueixen les baralles i la competència contínua? Quan passa això, podem fer la lectura incorrecta de pensar; «els meus fills no se senten prou estimats per mi», i la forma de solucionar-ho serà encara mostrant més atenció, quan aquests es porten malament o es barallen. Això és el pitjor que podries fer, ja que alimentaries justament l’actitud que no vols.

Què és el que succeeix en aquest cas? Quan això passa és perquè han relacionat el mal comportament, amb la teva atenció. I encara que aquesta sigui una atenció negativa (m’estan renyant, em criden, em castiguen…) al cap i a la fi és atenció, i m’entres seguim donant-la, ells seguiran repetint la conducta que els porta a aquesta atenció.

Com podem acabar amb aquesta mala conducta? Dedica’t a donar-los tota la teva atenció i el teu afecte quan tinguin un comportament sa entre ells, d’aquesta manera deixaran de relacionar el mal comportament amb la teva atenció, pel bon comportament amb la teva atenció. De la mateixa manera si és un d’ells el que té el mal comportament i l’altre ho està fent correctament, dedica tota la teva atenció al que ho està fent bé. D’aquesta manera el teu missatge serà, quan et portes bé, quan no et baralles amb el germà/na és quan jo estic més pendent de tu.

Això no significa que hagis d’ignorar completament al teu fill/a, has de seguir tenint una atenció cap a ell/a, per exemple preguntant què és el que li passa? Si és que se sent malament, o simplement fent-li saber que entens que ara està enfadat/a però que tu estàs aquí al seu costat per el que necessiti. Segurament també hi ha algun moment en què es calma, o en què deixa de barallar-se, o que simplement no està fent res negatiu. En aquest moment pots reforçar completament aquesta actitud i donar-li tot el teu amor i afecte, perquè vegi que l’estimes i que estàs pendent d’ell/a. També ho pots reforçar amb paraules positives i mostres d’afecte: «m’encanta quan estàs bé, quan rius, quan estàs content/a, quan jugueu plegats…»

Al cap i a la fi el més important per a tu, és que siguin feliços i per tant hem de reforçar justament quan estan alegres, contents i feliços. Aquesta és la millor teràpia per a infants i adolescents que tu els pots donar.

.

Coaching Retroba’t

Vilafranca del Penedès.