Et preocupa si el teu fill/a no està compartint els seus problemes amb tu?

Problemes-AdolescentsEt preocupa sovint, la sensació de què al teu fill o filla li passa quelcom que no t’està explicant? Et sorprens mirant-lo/a fixament intentant endevinar que li passa pel cap?

Expressar el que sentim, el que ens passa o explicar certes coses, ja pot ser complicat per als adults i encara pot ser-ho més per a un adolescent.

El primer i més important és crear un ambient de confiança.

Com? Pensa en quines característiques tenen aquelles persones que et fan sentir en plena confiança. Segurament són persones que no et jutgen, et deixen sempre acabar d’explicar allò que vols dir, no et fan sentir incòmode pel que has fet o pel que sents. El que és vàlid per a nosaltres, també ho és per a ells, encara que siguem els seus pares. Demostra als teus fills que tenen la teva plena confiança.

A casa s’ha de poder parlar de tot, no estem en un judici, no sentenciem a ningú. Escoltem, opinem, aconsellem… Però sempre des d’una comunicació constructiva. Estar clar que si veiem quelcom perillós, hem de posar fre, però sempre des d’una comunicació assertiva.

És recorrent sentir frases entre els adolescents del tipus “això no li puc explicar a la meva mare”, “el meu pare no ho entendria mai”, “millor no ho dic, perquè s’enfadaran”. I com evitem això?

El que hem d’evitar és que després d’una conversa, després què l’adolescent ens expliqui el seu problema o el que sent, la seva sensació sigui la d’haver-se sentit jutjat, incomoda, ridícul, dolent…

Pensem, que si per la por del nostre fill o filla a què ens enfadem, el que provoquem és el rol de “no comunicació”, ens quedem sense massa opcions. La idea, el que és important, és poder estar al costat d’ells en les situacions complicades, en les decisions difícils… Si la por a la nostra reacció provoca que no ho comparteixin amb nosaltres, perdrem l’oportunitat d’ajudar-los, guiar-los, motivar-los o consolar-los quan ens necessitin.

Ningú és perfecte, és raonable que en algun moment hàgim saltat amb un crit, o amb alguna frase o amenaça que ha provocat que aquesta confiança desaparegui. Si pel que sigui, aquesta falta de confiança ja està instal·lada, què podem fer? Parla amb el teu fill/a. Fes-li arribar que sempre et podrà explicar el que sigui, fins i tot allò que no t’agradarà. Recorda-li que pot comptar amb tu i explica-li que lògicament hauràs de fer el teu paper de pare o mare, però des de l’acceptació i el suport.

I si el motiu no és per falta de confiança? Tingues la mateixa conversa. Recorda-li que pot explicar-te el que sigui. No forcis la comunicació preguntant contínuament Simplement munta aquest espai de conversa.

Un espai lliure de prejudicis, de judicis, represàlies i d’amenaces. Un espai on sempre pugueu ser sincers l’un amb l’altre, sense deixar de dir el que pensem i sempre dient-ho d’una forma constructiva.

Entrenant pels adolescents.

Vilafranca del Penedès.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s