Qui té la culpa de tots els meus mals?

Estem habituats a buscar l’origen de totes aquelles coses que no ens van bé, fora de nosaltres.

Coaching VilafrancaComencem ja des de ben petits…. He suspès per què el professor no s’explica bé, m’han expulsat per què em tenen mania, l’origen de la discussió l’ha iniciada el germà/na, aquell noi/a no es fixa en mi per què li agraden més populars, ningú m’escolta, ningú menten, no trobo feina per què no tinc suficient formació o per l’edat o per l’aspecte, la meva relació no funciona per què som molt diferents, els meus fills no em fan cas per què tenen molt de caràcter…

En quantes qüestions influïm directament, però extrapolem tota la responsabilitat en els altres o en aquella sort que no vol acompanyar-nos? En un primer moment, actuar així ens pot semblar un alleujament d’una càrrega que no volem portar al damunt, en aquell moment et treus la motxilla plena de pedres i sembla que descanses millor. No és culpa meva!, que bé no carregar més amb aquell pes!

Però a la llarga el que sembla un benefici acaba sent una càrrega molt més pesada. Si sóc la víctima de tot allò que em passa, que puc fer jo per canviar-ho? Estar clar, molt poca cosa, per no dir res. I si penso o crec que no puc fer res per canviar-ho quin serà el resultat final? Que tot seguirà igual.

Responsabilitzar-se de la majoria de les coses que ens passen, significa en primer lloc fer una reflexió, per tant aprendre sobre mi mateix/a, que he fet malament?, com ho podria haver fet millor?, si em torna a passar que puc fer diferent per canviar aquest resultat? No només això, sinó que després d’aquesta reflexió arriba el moviment, a partir d’ara ho faré d’una altra forma i això farà que el resultat també canviï, per tant jo ja estic definint com vull que em vagin les coses.

Si em responsabilitzo, deixo de posicionar-me com a víctima davant del món, per començar a decidir com vull jo que em vagin les coses.

Al final tampoc es tracta d’esbrinar qui té la culpa, ni de senyalar a ningú ni ha nosaltres mateixos amb el dit. Al cap hi ha la fi, el més important és ser feliços i estar bé amb nosaltres mateixos, amb les coses que fem i amb les decisions que prenem. Per això, neguem-nos a pensar que tot depèn del cosmos i que nosaltres no podem fer-hi res, per començar a dissenyar la vida que volem portar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s