Tres idees per no caure en una relació tòxica

coaching parellesTens una relació tòxica? Comprova com són les teves idees sobre una relació.

– L’altre no és més que jo, ni jo sóc més que l’altre.

Les idees de superioritat i d’inferioritat dins la parella desequilibren l’intercanvi d’afecte, amor i compromís vers l’altra persona. Cadascú és com és, i està clar que tu tindràs unes virtuts i uns defectes com l’altra persona tindrà els seus. La qüestió és no caure en el pensament de què les seves virtuts són millors que les meves o de què els seus defectes són pitjor que els meus i a la inversa, “per a qui és així?”, “qui ho diu que això és millor o pitjor que això altre?” si caiem en aquests desequilibris, podem acabar actuant o en primer lloc valorant per damunt de tot les necessitats i gustos de l’altre i desvalorant les nostres o pensant que totes les meves necessitats i decisions són millors que les de l’altre. Sigui quina sigui és un desequilibri, que impedeix un intercanvi d’afecte i cura de l’altre i d’un mateix sa i positiu.

Les virtuts són totes virtuts i no n’hi ha de superiors ni d’inferiors, i els defectes són defectes depenen dels ulls que els mirin. No existeix cap rànquing de virtuts ni de defectes, per tant, no el creem nosaltres convertint l’altre en un ésser superior a nosaltres o en algú inferior a nosaltres.

– Cap dels dos és l’amo dels sentiments o els desitjos de l’altre.

Està clar, que ha de ser molt còmode que l’altra persona senti i desitgi exactament el que a mi m’agradaria que sentis i desitges en cada moment. Seria molt pràctic, perquè per a cada persona el més correcte i adequat és el que ell o ella fa i sent i sempre costa més d’entendre el que senten o fan els altres. Hem de trencar amb aquest pensament de “el que jo sento i desitjo és el normal i correcte, i els altres s’equivoquen”. S’ha d’acceptar que els altres no han de sentir com nosaltres i això no significa que sigui millor o pitjor, simplement és diferent. Si jo m’emociono veient una pel·lícula romàntica i l’altre no, si jo desitjo que m’enviïs un missatge cada matí i a l’altre li és ben igual… Qui té la raó? Quin és el sentiment o el desig correcte? Els dos són correctes i vàlids encara que siguin diferents. Què podem fer si no sentim o desitgem les mateixes coses?

En primer lloc no imposar els meus sentiments i desitjos a l’altre, “és que hauries de voler…no entenc com no necessites “x” igual que jo…no és normal que no sentis “x” en aquest moment…” No podem imposar sentiments ni desitjos en l’altra persona, no és racionalment possible, ja que no decidim el que sentim i l’únic que podem acabar provocant és que l’altra persona es forci a comportar-se d’una manera que no sent i això no és sincer per a cap dels dos. I en segon lloc, que l’altre no senti igual que tu o a la inversa, no significa que no puguis fer que l’altre se senti estimat i valorat. Potser a mi m’és igual que l’altre m’enviï un missatge afectuós, però sé que per l’altra persona no és igual i puc tenir el detall de fer-ho, simplement perquè em ve de gust fer-lo feliç. Mai pot ser una cosa exigida per part de l’altre, però si cuidem del que l’altre sent i desitja encara que no sigui el mateix que nosaltres sentim i desitgem, li transmetem a l’altra persona que ens importa.

– Jo no “tinc que” i l’altre no “té que”.

Estar en una relació de parella no significa que hi hagi unes obligacions a complir. Les persones ens unim des de la llibertat de decidir que volem unir-nos a aquella persona. I aquesta llibertat ha de seguir sent la mateixa, un cop ja estem dins la relació. Per tant, tot el que formi part d’una obligació com “l’altra persona m’ha de dir en tot moment que fa o deixa de fer”, “l’altra persona m’ha de fer feliç”, “jo haig d’explicar-li a l’altre tot el que vulgui saber”, “jo haig de complir amb tenir el dinar fet, anar a comprar, cuidar-me de…”. Estar en una relació no significa que jo o l’altre hàgim de fer res que no vulguem fer, els estereotips socials molts cops ens ho fan pensar així, però hem de tenir en compte que tant jo com l’altre ens hem unit lliurement perquè hem volgut, i aquesta llibertat ha de ser present en tota la relació. No exigim i deixem que ens exigeixin, el que fem per a l’altra persona i el que l’altre fa per nosaltres ha de ser un acte lliure perquè la relació sigui sana.

Les relacions s’han de cuidar des de la igualtat i la llibertat d’actuació i de sentiments per les dues parts. Al final tots volem que ens estimin i estimar lliurement, amb igualtat i voluntàriament, per això hem de trencar amb el pensament de què un dels dos és millor que l’altre, de què hi ha sentiments i desitjos més correctes o que hi ha certes obligacions a complir.

Coaching Vilafranca del Penedès.

About Gemma Pallàs

Em dic Gemma Pallàs i em dedico al acompanyament d'adults i adolescents, per generar seguretat i confiança per viure sense pors.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: